Mesas Trigo advocats

Tributación en el abono de intereses moratorios por parte de la Administración

sysadm — Thu, 30 Jan 2025 09:54:55 +0000

Aquesta setmana volem compartir amb els lectors la Consulta Vinculant número CV0322-2024 del Departament de Tributs i de Fronteres (en endavant, DTF), del 17 d de maig del 2023, en relació amb la tributació de l’abonament d’interessos moratoris per part d’una Administració a conseqüència d’una devolució d’ingressos indeguts.

El senyor A és resident fiscal al Principat d’Andorra i, per tant, obligat tributari de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (d’ara en endavant, IRPF) pel període impositiu 2024.

Arran d’un acord d’execució d’una resolució econòmica-administrativa, el senyor A ha obtingut un pronunciament favorable per part de l’Administració Tributària espanyola mitjançant el qual es procedeix a l’anul·lació de la liquidació de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques del període impositiu 2012 presentada a Espanya, donat que a l’esmentat període impositiu el senyor A era resident fiscal al Regne d’Espanya, resultant de la mateixa una quantitat a favor seu en concepte de devolució d’ingressos indeguts procedents de la liquidació anul·lada, així com l’abonament d’una quantitat en concepte d’interessos moratoris per ingressos indeguts.

En aquest sentit, el senyor A es planteja quina seria la qualificació de la renda obtinguda als efectes del Conveni entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya per evitar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i prevenir l’evasió fiscal, per l’abonament en concepte d’interessos moratoris per ingressos indeguts realitzat per part de l’Administració Tributària espanyola, així com la qualificació jurídica en l’IRPF i la subjecció o no a l’impost.

En el moment del pagament de la quantitat corresponent als interessos moratoris per ingressos indeguts per part de l’Administració Tributària és rellevant destacar que la mateixa no ha procedit a la pràctica de cap retenció ni ingrés a compte sobre l’import total abonat.

En referència a la qüestió exposada a la consulta en relació amb la tributació a l’efecte de l’impost sobre la Renda de les Persones Físiques dels interessos moratoris percebuts pel consultant com a conseqüència d’un determinat procediment administratiu portat a terme a Espanya, s’ha de tenir present l’objecte d’aquest impost i el seu àmbit d’aplicació espacial, previst als articles 2 i 3 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques:

“Article 2. Objecte de l’impost

L’objecte de l’impost està constituït per la renda de l’obligat tributari, entesa com la totalitat de les seves rendes i guanys i pèrdues de capital, amb independència del lloc on s’hagin produït i sigui on sigui la residència del pagador.

Article 3. Àmbit d’aplicació espacial

L’impost sobre la renda de les persones físiques s’aplica a tot el territori del Principat d’Andorra.

El que estableix aquesta Llei s’entén sense perjudici del que disposen els tractats i els convenis internacionals que han passat a formar part de l’ordenament intern.”

En el cas exposat convé fer ressaltar que, en data d’aquesta consulta tributària i per al període que es menciona, és aplicable el Conveni entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya per evitar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i prevenir l’evasió fiscal.

Aquest Conveni, als efectes de la seva aplicació, estableix, a l’article 3.1.d, la definició general sobre la consideració de persona.

“Article 3. Definicions generals

En el marc d’aquest Conveni, tret que del context s’infereixi una interpretació diferent:

[…]

d) el terme “persona” comprèn les persones físiques, les societats i qualsevol altre agrupament de persones;

[…]”

El mateix Conveni, a l’article 4, preveu les persones que tenen la condició de residents:

“Article 4. Resident

En el marc d’aquest Conveni, l’expressió “resident d’un Estat contractant” designa qualsevol persona que, en virtut de la legislació d’aquest Estat, està subjecta a imposició en aquest Estat, per raó del seu domicili, residència, seu de direcció o per qualsevol altre criteri de naturalesa anàloga, i s’aplica tant a aquest Estat com a totes les seves subdivisions polítiques o entitats locals. No obstant això, aquesta expressió no inclou les persones que estan subjectes a l’impost en aquest Estat exclusivament per rendes d’origen en aquest Estat.”

D’acord amb aquests articles, atès que a la consulta es manifesta que el consultant és una persona resident a Andorra i que la renda percebuda pel mateix consultant deriva d’una entitat espanyola, en el cas exposat seran aplicables les disposicions previstes al Conveni entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya per evitar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i prevenir l’evasió fiscal.

Aquest Conveni no preveu un article específic que sigui aplicable al tipus de renda percebuda pel consultant. En aquest supòsit cal fer una referència especial a l’article 20, que estableix la potestat impositiva sobre altres tipus de rendes que no es mencionen en la resta de l’articulat del Conveni:

“Article 20. Altres rendes

Les rendes d’un resident d’un Estat contractant, vinguin d’on vinguin, no previstes en els articles precedents d’aquest Conveni són imposables exclusivament en aquest Estat.”

Per tant, la renda de font espanyola percebuda pel consultant en concepte d’interessos moratoris derivats d’un procediment administratiu serà imposable a Andorra, país de residència del consultant.

D’altra banda, per determinar la qualificació de la renda a l’efecte de l’impost sobre la renda de les persones físiques, el DTF conclou que tenint en compte que els interessos que heu percebut tenen caràcter indemnitzador i que no deriven de la cessió a tercers de capital propis, l’import derivat d’aquest concepte té la consideració de guany patrimonial als efectes de l’impost sobre la renda de les persones físiques.

Respecte a les interpretacions que menciona el consultant emanades de tribunals i òrgans de l’administració d’altres països en les resolucions en virtut de les seves pròpies normes tributàries, aplicables a fets i circumstàncies assimilables als inclosos en la consulta tributària, aquestes interpretacions són eines que es poden utilitzar com a dret comparat per avaluar les possibles solucions. No obstant això, cal matisar que en cap cas la jurisprudència emesa per aquests tribunals o òrgans no complementa l’ordenament tributari andorrà. Així mateix, la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, a l’article 4.4, preveu una sèrie de rendes que no estan subjectes a l’impost. A més, la mateixa norma, a l’article 5, disposa les rendes que estan exemptes de l’impost. Aquests preceptes no fan esment de la renda obtinguda; per tant, els interessos indemnitzadors percebuts tenen la consideració de guany patrimonial subjecte a l’impost sobre la renda de les persones físiques i no exempt d’aquest impost.

Descobreix aquí la notícia: Tributació en l’Abonament d’Interessos Moratoris

La entrada Tributación en el abono de intereses moratorios por parte de la Administración se publicó primero en Mesas Trigo advocats.

Neutralidad fiscal en las operaciones de reestructuración empresarial

sysadm — Thu, 16 Jan 2025 09:52:00 +0000

Aquesta setmana volem compartir amb els lectors la recent sentència 072-2024 del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, relativa a l’escissió parcial d’una entitat bancària i el seu tractament fiscal, la qual posa de manifest un dels grans reptes del dret tributari contemporani: trobar un equilibri entre el foment de la reorganització empresarial i la protecció dels interessos públics.

El nucli de la qüestió litigiosa resideix en determinar si l’escissió del sector de negoci de l’entitat bancària relatiu a la gestió dels actius crediticis deteriorats i dels actius immobiliaris adjudicats i la seva transmissió a una altra entitat, tenia per objecte una branca d’activitat en el sentit de l’article 2.7 de la Llei 17/2017 i, en conseqüència, eren aplicables els supòsits de no subjecció a l’IGI i l’IPTPI que preveuen els articles 12 i 13 de la mateixa Llei.

Segons l’article 2 d’aquest text legal:

“7. Als efectes d’aquesta Llei, tindrà la consideració de branca d’activitat el conjunt d’elements d’actiu i passiu d’una divisió d’una entitat que constitueixen, des del punt de vista de l’organització, una explotació autònoma, és a dir, un conjunt capaç de funcionar pels seus propis mitjans”. L’essència del cas radica en si la unitat de negoci escindida complia els requisits d’una “branca d’activitat” autònoma segons la Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial.

Com es desprèn del precepte, l’autonomia funcional i organitzativa s’ha de donar tant en l’entitat transmitent com en l’adquirent. La preexistència del conjunt de mitjans personals, materials i financers que constitueix aquesta organització separada és la que permet comprovar la seva realitat als efectes de l’aplicació del règim de neutralitat tributària.

El Tribunal conclou que aquesta autonomia no estava acreditada, principalment perquè no es va demostrar l’existència de mitjans organitzatius i financers independents, tant en l’entitat transmetent com en l’adquirent.

Aquest criteri posa èmfasi en l’autonomia real, rebutjant una visió estrictament comptable. És a dir, el fet que, en termes comptables, es puguin establir per separat els actius i passius atribuïbles a cadascuna de les unitats de negoci d’una empresa no implica necessàriament que constitueixin una explotació autònoma, supòsit que només es donarà, als efectes de la Llei 17/2017, quan constitueixin un conjunt capaç de funcionar pels seus propis mitjans.

És una interpretació que limita possibles abusos, però també planteja reptes per a empreses petites que, per estructura, difícilment poden separar recursos humans i materials de manera absoluta.

El règim de neutralitat tributària és un instrument que afavoreix les operacions empresarials complexes sense una càrrega fiscal immediata. Però, com il·lustra aquest cas, el seu ús està condicionat a la capacitat de demostrar una separació efectiva d’activitats. És just que l’Administració Tributària vetlli perquè no es converteixi en una via per no pagar impostos, però, alhora, la rigidesa d’aquest criteri pot desincentivar processos legítims de reestructuració.

Per altra banda, i de manera subsidiària, la recurrent al·legava que, encara que no es considerés aplicable el règim de neutralitat previst a la Llei 17/2017, l’operació tampoc estaria subjecte a l’IGI, ja que el concepte d’unitat econòmica autònoma és diferent del de branca d’activitat, d’acord amb l’article 6.1 de la seva Llei reguladora, el qual estableix que:

“No es troben subjectes a aquest impost les operacions següents:

La transmissió d’un conjunt d’elements corporals i, si és el cas, incorporals que, formant part del patrimoni empresarial o professional de l’obligat tributari, constitueixen una unitat econòmica autònoma capaç de desenvolupar una activitat empresarial o professional pels seus propis mitjans. (…)”.

Això no obstant, el Tribunal també rebutja l’aplicació de la no subjecció a l’IGI basada en la «unitat econòmica autònoma», ja que indica que quan la Llei de l’IGI parla d’una unitat econòmica autònoma susceptible de desenvolupar una activitat empresarial o professional pels seus propis mitjans no està establint uns requisits diferents dels que contempla la Llei 17/2017 als efectes de la definició d’una branca d’activitat, perquè, en ambdós casos, es requereix la capacitat d’actuar a través de mitjans propis. A més, afegeix que el text de la Llei no permet circumscriure aquesta exigència a l’entitat adquirent, deixant de banda la transmitent.

Aquesta decisió evidencia la necessitat d’harmonitzar conceptes en les diverses normatives tributàries per evitar confusions i aplicacions errònies.

Descobreix aquí la notícia: La neutralitat fiscal i les escissions empresarials

La entrada Neutralidad fiscal en las operaciones de reestructuración empresarial se publicó primero en Mesas Trigo advocats.

Contratos de seguros: retención e ingreso a cuenta

sysadm — Thu, 19 Dec 2024 09:41:57 +0000

Aquesta setmana volem compartir amb els lectors la Consulta Vinculant número CV0311-2024 del Departament de Tributs i de Fronteres (en endavant, DTF), del 28 de maig del 2024, en relació amb l’obligació de practicar retenció i ingrés a compte sobre les rendes procedents de contractes d’assegurança.

La Consultant va sol·licitar al DTF sobre quina és la forma correcta d’aplicar, si s’escau, la retenció en cas de guanys de capital en operatives habituals en una companyia d’assegurances, en contractes d’assegurança de vida, quan es produeix la defunció de l’assegurat, en aplicació del nou reglament d’IRPF i les modificacions de la Llei 5/2014 d’IRPF, vigents a partir de l’any 2024:

En relació amb la qüestió relacionada amb la tributació a l’efecte de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (d’ara en endavant, IRPF) de la prestació econòmica derivada d’un contracte d’assegurança de vida quan es produeix la defunció del prenedor, la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (d’ara en endavant, IRPF), a l’article 4, sobre el fet generador de l’impost, preveu el següent:

“Article 4. Fet generador

No estan subjectes a aquest impost les adquisicions de béns i drets per herència, llegat o qualsevol altre títol successori, així com les adquisicions de béns i drets per donació o qualsevol altre negoci jurídic a títol gratuït, inter vivos, i la percepció de quantitats pels beneficiaris de contractes d’assegurança sobre la vida, quan el prenedor sigui una persona distinta del beneficiari.”

D’acord amb aquest precepte, estan excloses de l’àmbit de l’impost (com a rendes no subjectes) les prestacions procedents de contractes d’assegurança sobre la vida quan el prenedor sigui una persona distinta del beneficiari. Consegüentment, l’entitat consultant no haurà d’efectuar retenció quan satisfaci aquest tipus de renda.

Sobre la qüestió, quant a les prestacions econòmiques derivades d’assegurances per cobrir l’amortització de préstecs hipotecaris, en relació amb aquest tipus de rendes, el Departament de Tributs i de Fronteres, en data 4 de març del 2015, va emetre un comunicat tècnic sobre la tributació en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques de determinades operacions d’assegurança. Aquest comunicat tècnic dedica un apartat a la tributació de les rendes procedents d’assegurances per cobrir l’amortització de préstecs hipotecaris:

«viii. Assegurances per cobrir l’amortització de préstecs hipotecaris

Finalment, s’ha de fer referència a una certa tipologia d’assegurances de vida que cobreixen (normalment) les contingències de mort i/o invalidesa, les quals són formalitzades per part de persones físiques (amb la condició de prenedors i assegurats) però designant com a beneficiària l’entitat financera que prèviament li ha concedit un préstec (generalment, hipotecari), amb la finalitat de garantir el pagament del capital pendent del préstec en el cas de produir-se qualsevol de les contingències esmentades.

En el moment en què es verifica la contingència coberta pel contracte i l’entitat financera rep la indemnització estipulada, es genera una renda per l’obligat tributari que ostentava la condició de deutor de l’entitat financera (així com, normalment, la de prenedor i assegurat en el contracte d’assegurança); això no obstant, aquesta renda no es deriva pròpiament de l’operació d’assegurança, sinó que té el seu origen en la cancel·lació del deute a càrrec de l’obligat tributari.

Per tant, la qualificació d’aquesta renda és la de guany de capital, a computar per l’import del deute pendent de satisfer i que es cancel·la en el moment de produir-se la contingència coberta.

En el cas en què tal contingència és la mort del deutor (i prenedor / assegurat de l’assegurança), resultaria d’aplicació l’exempció prevista a la lletra I de l’article 5 de la Llei de l’impost, relativa als ‘guanys de capital que es posin de manifest en les transmissions lucratives per causa de mort de l’obligat tributari’, però únicament en la part del deute que corresponia al difunt.»

Altrament, la LIRPF, sobre l’obligació d’efectuar pagament a compte, a l’article 50.2, estableix el següent:

«Article 50. Obligats a efectuar pagaments a compte

[…]

Les entitats i les persones jurídiques residents al Principat d’Andorra que satisfacin o abonin rendes gravades per aquest impost estan obligades a practicar retenció i ingrés a compte, en concepte de pagament a compte de l’impost sobre la renda de les persones físiques corresponent al perceptor, i a ingressar-ne l’import al ministeri encarregat de les finances, quan satisfacin les tipologies de rendes següents:

[…]

c) Guanys de capital derivats de contractes d’assegurança sobre la vida, en els termes que s’estableixin reglamentàriament.

Per la seva banda, el Reglament de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, a l’article 40, desenvolupa com es determina el càlcul de la retenció:

“Article 40. Càlcul de la retenció o l’ingrés a compte

Amb caràcter general, la retenció o l’ingrés a compte sobre els guanys de capital procedents de contractes d’assegurances que cobreixen les contingències de mort i/o invalidesa, els quals són formalitzats per persones físiques però designant com a beneficiària l’entitat financera que prèviament els ha concedit un préstec, amb la finalitat de garantir el pagament del capital pendent del préstec en el cas de produir-se qualsevol de les contingències esmentades, es determina aplicant un percentatge fix del 10% sobre l’import de la renda íntegra satisfeta.

En cas que aquesta contingència sigui la mort del deutor, prenedor de l’assegurança, resultaria aplicable l’exempció prevista a la lletra l de l’article 5 de la Llei de l’impost, però únicament en la part del deute que corresponia al difunt.”

D’acord amb aquests articles i el criteri manifestat pel Departament de Tributs i de Fronteres mitjançant el comunicat tècnic, la renda que es genera per l’obligat tributari que ostentava la condició de deutor de l’entitat financera i que té el seu origen en la cancel·lació del deute a càrrec de l’obligat tributari té la qualificació de guany patrimonial subjecte a l’impost. Per tant, l’entitat consultant, com a pagadora d’aquestes rendes, haurà d’aplicar una retenció del 10% sobre l’import de la renda íntegra satisfeta.

En el cas en què aquesta contingència fos la mort del deutor, resultaria aplicable l’exempció prevista a la lletra l de l’article 5 de la Llei de l’impost, però únicament en la part del deute que corresponia al difunt. En aquest supòsit, en tractar-se d’una renda exempta, l’entitat pagadora no haurà de practicar retenció.

Quant al contracte d’assegurança de vida amb defunció de l’assegurat (sense intervenció d’una entitat financera com a beneficiària) però amb existència d’un deute hipotecari, atès que el seu origen és la cancel·lació del deute amb l’entitat financera a càrrec de l’obligat tributari, la renda derivada del contracte d’assegurança té la qualificació de guany patrimonial subjecte a l’impost, amb independència que la persona beneficiària sigui el cònjuge del difunt o l’entitat financera. En conseqüència, serà aplicable la resposta donada en el supòsit anterior.

Descobreix aquí la notícia: Contractes d’assegurances: retenció i ingrés a compte

La entrada Contratos de seguros: retención e ingreso a cuenta se publicó primero en Mesas Trigo advocats.

Inversión extranjera inmobiliaria

sysadm — Fri, 06 Dec 2024 09:36:15 +0000

Aquesta setmana volem compartir amb els lectors la Consulta Vinculant número CV0314-2024 del Departament de Tributs i de Fronteres (en endavant, DTF), del 25 de juny del 2024, en relació amb el fet generador de l’impost i sobre la qualificació sobrevinguda com a inversió estrangera immobiliària.

La consultant és una societat andorrana participada per dos socis persones físiques. El soci majoritari ostenta un 80% del capital social i és resident al Principat d’Andorra, mentre que el soci minoritari amb un 20% de participació en el capital social, no és resident al Principat.

El 29 de març de 2024, va entrar en vigor la Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra.

Durant el mes d’abril de 2024, la Societat ha procedit a vendre el bé immoble adquirit l’any 2020.

Es fa constar que en el moment de presentació d’aquest escrit no s’està tramitant cap procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària dels fets plantejats a la consulta.

La consulta plantejada és si la tinença d’un bé immoble adquirit l’any 2020 per part de la societat consultant participada en més d’un 5% per un no resident, suposa un cas de qualificació sobrevinguda d’inversió estrangera i merita l’impost sobre la inversió estrangera d’acord amb la Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra.

Per determinar si es produeix la meritació de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària per l’adquisició d’un bé immoble l’any 2020 per part de la societat consultant participada en més d’un 5% per una persona no resident i que actualment es vol transmetre, cal fer una menció especial al fet generador, a la meritació i a l’àmbit temporal de l’impost previst a la norma.

En relació amb el fet generador de l’impost, la Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra, a l’article 3, disposa el següent

“Article 3. Fet generador

Constitueix el fet generador de l’impost la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra d’acord amb la llei reguladora de la inversió estrangera al Principat d’Andorra i les especificitats que es preveuen en la present Llei, amb la finalitat de destinar dita inversió a l’adquisició d’immobles o altres drets reals —amb exclusió dels drets reals de garantia—, concessions, participació en societats o altres persones jurídiques que disposin de drets sobre aquests immobles; o a la promoció urbanística o immobiliària. Als efectes d’aquest impost el concepte d’inversió estrangera immobiliària inclou qualsevol de les activitats descrites anteriorment.”

Sobre la meritació de l’impost quan es dona una circumstància sobrevinguda, la mateixa Llei, a l’article 6.4, disposa el següent:

“Article 6. Meritació de l’impost

La qualificació sobrevinguda com a inversió estrangera comporta l’obligació de declaració al Registre d’Inversions Estrangeres, la meritació i la necessitat de liquidar l’impost que correspongui en mèrits d’aquesta Llei.”

Quant a l’entrada en vigor de l’impost, la Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra, a la disposició final novena, estableix el següent:

“Disposició final novena. Entrada en vigor

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.”

Per la seva banda, la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, en referència a l’aplicació de les normes tributàries, a l’article 9, disposa el següent:

“Article 9. Àmbit temporal

Les normes tributàries entren en vigor d’acord amb allò que es disposi amb caràcter general per a la vigència de les normes, si en les lleis respectives de cada tribut no es disposa altrament.

Les normes tributàries no tenen efecte retroactiu. S’apliquen als tributs que no tenen període impositiu meritat a partir de la seva entrada en vigor, i a la resta de tributs a partir del principi del període impositiu que s’iniciï un cop hagin entrat en vigor.

No obstant això, les normes que regulen el règim d’infraccions i sancions tributàries i el règim dels recàrrecs només tenen efectes retroactius respecte dels actes que no siguin ferms quan la seva aplicació resulti més favorable per a la persona o entitat interessada.”

Respecte al període de temps que s’aplicarà l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra, segons l’àmbit temporal previst a la norma, aquest impost s’aplicarà a partir de la seva entrada en vigor, això és el 29 de febrer del 2024, tal com es desprèn de la disposició final novena. En el cas en qüestió, atès que la inversió immobiliària es va realitzar amb anterioritat a aquesta data, conclou el DTF que no es produeix el fet generador de l’impost, encara que transmeti l’immoble una vegada estigui en vigor l’impost, sense perjudici, de les obligacions relatives al Registre d’Inversió Estrangeres.

Descobreix aquí la notícia: Inversió estrangera immobiliària

La entrada Inversión extranjera inmobiliaria se publicó primero en Mesas Trigo advocats.

Adquisición de bienes inmuebles: exención por desarrollo empresarial

sysadm — Fri, 22 Nov 2024 01:58:48 +0000

Aquesta setmana volem compartir amb els lectors la Consulta Vinculant número CV0320-2024 del Departament de Tributs i de Fronteres (en endavant, DTF), del 16 de juliol del 2024, en relació amb l’aplicació de l’exempció per l’adquisició de béns immobles per desenvolupar-hi una activitat mercantil, professional, comercial o industrial per part de la persona jurídica adquirent.

La Societat A (d’ara endavant, «l’Adquirent») és una societat constituïda d’acord amb la legislació del Principat d’Andorra, i degudament inscrita al Registre de Societats del Govern d’Andorra. Les participacions que formen el capital social de l’Adquirent són propietat de dues persones físiques no residents al Principat d’Andorra, en la mateixa proporció del 50% de les participacions (d’ara endavant, «els Inversors» o «els Socis»).

Els Inversors també són propietaris, en la mateixa proporció del 50%, de les participacions constitutives del capital social de la societat andorrana B (d’ara endavant la societat explotadora), degudament inscrita al Registre de Societats del Govern d’Andorra.

Els Inversors, en representació de l’Adquirent i de l’Explotadora, estan negociant l’adquisició d’un bé immoble situat al territori del Principat d’Andorra. L’Immoble en qüestió serà destinat a establiment hoteler. En aquest punt cal afegir que el dit immoble ja ha estat utilitzat com a hotel amb anterioritat, i la seva distribució i estructura es troba actualment capacitada per desenvolupar l’activitat d’establiment hoteler. Per tant, no es tracta en cap cas d’un immoble destinat a ús residencial o d’habitatge.

Tanmateix, per arribar a l’escenari exposat, els Socis plantegen l’execució de les següents dues operacions: (i) l’adquisició de l’Immoble per part de l’Adquirent, amb la finalitat de llogar-lo a l’Explotadora i (ii) l’explotació de l’Immoble dedicat a l’activitat hotelera i hoteleria per part de l’Explotadora.

El motiu de l’estructura plantejada en què una societat adquireix el bé immoble (això és, l’Adquirent) i l’altra societat explota el bé immoble dedicant-lo a l’activitat hotelera i hoteleria (això és, l’Explotadora) és el motiu econòmic raonable de la separació de riscos entre el negoci hoteler i la titularitat del bé immoble. Aquesta estructura és una pràctica molt habitual pels Inversors en altres negocis d’inversió hotelera realitzats arreu del món.

En aquest context, l’Adquirent i Explotadora es qüestionen la possibilitat d’aplicar l’exempció de l’Impost sobre la Inversió Estrangera Immobiliària al Principat d’Andorra sobre l’adquisició de l’Immoble, per motiu de la seva utilització en el desenvolupament d’una activitat econòmica de caràcter mercantil o comercial, com és l’activitat d’explotació hotelera.

El DTF estableix que amb relació a les qüestions sobre la possibilitat que l’adquisició del bé immoble adquirit per la societat Consultant participada per persones no residents pugui estar exempta de l’Impost sobre la Inversió Estrangera Immobiliària al Principat d’Andorra, i tenint en compte que la societat consultant està íntegrament participada per persones que no són residents a Andorra, l’adquisició de l’immoble que efectuarà la consultant estarà subjecta a l’impost i l’obligat tributari serà la mateixa consultant que actua com adquirent.

Altrament, la Llei de l’Impost estableix una sèrie d’operacions que estan exemptes quan es compleixen unes determinades circumstàncies.

“Article 4. Exempcions

Estan exemptes de l’impost:

[…]

g) Les adquisicions de béns immobles o de drets reals d’ús sobre aquests, concessions, participació en societats o altres persones jurídiques que disposin de drets reals sobre aquests immobles, per part de persones físiques no residents o residents amb menys de tres anys de residència o de persones jurídiques no residents, per desenvolupar-hi una activitat mercantil, professional, comercial o industrial per part de la persona física o jurídica adquirent, sempre que es compleixin cumulativament totes les següents condicions:

i) Que l’activitat sigui distinta de la promoció immobiliària o la compravenda de béns immobles;

ii) que la propietat dels immobles o la titularitat dels drets reals o la participació en societats o altres persones jurídiques es mantingui durant un termini mínim de deu anys; i

iii) que no es tracti d’immobles inicialment destinats a ús residencial o d’habitatge segons l’autorització de la llicència de construcció del Comú corresponent, en quin cas queden subjectes a l’impost.

iv) que la inversió vagi lligada a la creació de llocs de treball.

En cas que la propietat de l’immoble, la titularitat del dret real o la participació no es mantingui durant el termini mínim fixat en aquest apartat, l’operació quedarà subjecta a l’impost que es liquidarà al tipus previst a l’article 8.1.a).i).”

En aquest sentit, i segons es desprèn de la informació proporcionada, la societat adquirent de l’immoble el llogarà a una altra societat, que serà qui l’explotarà com a establiment hoteler.

Tenint en compte que una de les condicions, entre altres, és que l’adquirent desenvolupi mitjançant l’immoble adquirit una activitat mercantil, que la societat adquirent de l’immoble llogarà a una altra societat, que serà qui l’explotarà, i que les normes tributàries s’han d’aplicar segons els seus termes estrictes sense admetre analogia, en el cas exposat no serà aplicable l’exempció prevista a l’article 4.g.

Descobreix aquí la notícia: Adquisició de béns immobles: exempció per desenvolupament empresarial

La entrada Adquisición de bienes inmuebles: exención por desarrollo empresarial se publicó primero en Mesas Trigo advocats.

Tributación en la transcripción de documentos

sysadm — Fri, 08 Nov 2024 01:58:00 +0000

Aquesta setmana volem compartir amb els lectors la Consulta Vinculant número CV0317-2024 del Departament de Tributs i de Fronteres (en endavant, DTF), del 25 de juny del 2024, en relació amb el tipus de gravamen aplicable a la prestació de servei consistent en la transcripció de determinats documents.

El Consultant sol·licita quin tipus de gravamen de l’Impost General Indirecte s’aplica als treballs de transcripció de pergamins i llibres d’actes històrics.

En relació amb la qüestió sobre el tipus de gravamen aplicable als serveis prestats pel Consultant, del DTF estableix que, en primer lloc, sobre el fet generador de l’Impost, la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’Impost General Indirecte, a l’article 4, disposa el següent:

“Article 4. Fet generador

Estan subjectes a l’impost els lliuraments de béns i les prestacions de serveis realitzats en el territori andorrà per empresaris o professionals a títol onerós, amb caràcter habitual o ocasional, en el desenvolupament de la seva activitat econòmica, amb independència de la finalitat o dels resultats perseguits en l’activitat econòmica o en cada operació en particular.”

Pel que fa a la consideració d’activitat econòmica i d’empresari, la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, a l’article 5, estableix el següent:

“Article 5. Concepte d’activitat econòmica i d’empresari o professional

Són activitats econòmiques les que impliquen l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’aquests factors de producció, amb la finalitat d’intervenir en la producció o la distribució de béns o en la prestació de serveis.

L’activitat d’arrendament de béns té la consideració d’activitat econòmica.

A l’efecte d’aquesta Llei, es consideren empresaris o professionals les persones físiques o entitats que realitzin activitats econòmiques.

S’entenen realitzades en el desenvolupament de l’activitat econòmica les transmissions o cessions d’ús a tercers de la totalitat o part de qualsevol bé o dret que integrin el patrimoni empresarial o professional de l’obligat tributari, fins i tot les efectuades amb motiu del cessament en l’exercici de les activitats econòmiques que determinen la subjecció a l’impost.

No tenen la consideració d’empresaris o professionals als efectes d’aquest impost quan l’import dels lliuraments de béns i les prestacions de serveis efectuats no superi la xifra anual de 40.000 euros, excepte que de forma expressa optin per ser considerats com a tals. A l’efecte de determinar l’import anterior, no es tenen en compte les transmissions de béns d’inversió i s’exclou, si escau, l’impost general indirecte. L’import es prorrateja en la part corresponent a l’any natural en cas d’inici d’activitat.

En el cas de les activitats agrícoles i ramaderes, el llindar indicat en el paràgraf anterior se situa en la xifra anual de 150.000 euros.

Els empresaris o els professionals que optin per ser considerats com a tals, ho han de sol·licitar al ministeri encarregat de les finances abans de finalitzar l’any en què hagi de tenir efecte. Una vegada hagin optat per ser considerats empresaris o professionals, s’ha de mantenir aquesta situació durant un termini mínim de tres anys, i per sol·licitar-ne la baixa cal que hi renunciïn comunicant-ho al ministeri encarregat de les finances abans de finalitzar l’any anterior a l’any en què hagi de tenir efecte.

El procediment i la forma de la sol·licitud per ser considerat empresari s’establiran reglamentàriament.”

D’acord amb aquest precepte, sempre que el consultant tingui la consideració d’empresari o professional a l’efecte de l’impost, les prestacions de servei que efectuï estaran subjectes a l’impost general indirecte.

Sobre el tipus de gravamen aplicable, la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’Impost General Indirecte, quant a l’aplicació del tipus de gravamen general, l’article 57, preveu el següent:

“Article 57. Tipus de gravamen general

El tipus de gravamen general és d’un 4,5% i s’exigeix sempre que no es prevegi expressament l’aplicació d’un altre tipus de gravamen.”

D’altra banda, la mateixa Llei, sobre l’aplicació del tipus de gravamen especial, a l’article 60 bis, a l’apartat 2.a, disposa el següent:

“Article 60 bis. Tipus de gravamen especial

El tipus de gravamen especial és del 2,5% i s’aplica només a les operacions següents:

Les prestacions de serveis relacionades a continuació quan no són efectuades per administracions públiques o parapúbliques, entitats de dret públic o entitats o establiments culturals o socials de caràcter no lucratiu:

a) Les pròpies de biblioteques, arxius i centres de documentació.”

Segons l’esmentat anteriorment el DTF conclou que, tenint en compte que el Consultant prestarà un servei que consisteix en la transcripció de documents i que aquest servei no és el subministrament o el préstec de llibres o d’altres documents, en el cas exposat no serà aplicable el tipus de gravamen especial del 2,5%. Consegüentment, els serveis de transcripció dels diferents documents que faci el consultant estaran subjectes al tipus de gravamen general del 4,5%.

Descobreix aquí la notícia: Tributació en la transcripció de documents

La entrada Tributación en la transcripción de documentos se publicó primero en Mesas Trigo advocats.

Transmisión de acciones: Tributación en el IRPF

sysadm — Fri, 25 Oct 2024 07:43:45 +0000

Transmisión de acciones: Tributación en el IRPF

Aquesta setmana volem compartir amb els lectors la Consulta Vinculant número CV0321-2024 del Departament de Tributs i de Fronteres (en endavant, DTF), del 13 d’agost del 2024, en relació amb la determinació del guany als efectes de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques derivat de la transmissió d’accions d’una societat amb més del 50% de l’actiu compost per béns immobles situats a Andorra.

El consultant, resident fiscal a Andorra, és titular de 1.250 accions de la societat andorrana B. Aquestes accions es van adquirir l’any 1984 i 2000. La pràctica totalitat de l’actiu d’aquesta entitat està format per béns immobles situats al Principat d’Andorra, de tal forma que aquests representen més del 50% del seu actiu. Actualment, està valorant transmetre aquestes participacions a un tercer davant de notari andorrà.

En referència amb la Consulta el DTF estableix que sobre l’aplicació dels coeficients correctors en el guany o la pèrdua de capital derivat de la transmissió d’accions d’una societat quan almenys el 50% de l’actiu de l’entitat esmentada està compost per béns immobles situats a Andorra, la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, a l’article 27 bis, als apartats 1.a, 2, 3 i 4, estableix el següent:

“Article 27 bis. Còmput dels guanys i de les pèrdues de capital en transmissions d’immobles situats al Principat d’Andorra

El còmput dels guanys i de les pèrdues de capital derivats de la transmissió de béns immobles situats al Principat d’Andorra es regeix pel que s’estableix en aquest article. Als efectes d’aquest article, s’assimilen a les transmissions de béns immobles situats al Principat d’Andorra els actes següents:

a) La transmissió d’accions o de participacions en entitats, així com la constitució o cessió de drets reals sobre aquestes accions o participacions quan almenys el 50% de l’actiu de les entitats esmentades estigui compost, de forma directa o indirecta, per béns immobles situats al Principat d’Andorra o per drets reals sobre aquests mateixos béns, o bé quan aquests drets o participacions atribueixin al seu titular el dret a gaudir de béns immobles situats al Principat d’Andorra.

[…]

Per determinar l’import d’aquests guanys i pèrdues de capital s’han de tenir en compte les regles següents:

a) La base de tributació està constituïda per la diferència positiva entre el valor real dels béns transmesos o del dret que es constitueix o cedeix i el seu valor d’adquisició.

b) En les transmissions, oneroses o lucratives, el valor real dels béns transmesos o del dret que se cedeix es determina d’acord amb el que disposa la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, del 29 de desembre del 2000.

c) El valor d’adquisició es determina pel valor que s’hagi consignat en el document que acrediti l’adquisició. En el cas que aquest valor hagi estat objecte de comprovació per part de l’Administració, es pren com a valor d’adquisició el resultant de la comprovació.

d) Al valor d’adquisició s’hi addiciona l’import de les inversions o millores realitzades en el bé objecte de la transmissió, així com els tributs i les despeses associades exclusivament a la promoció immobiliària i a l’adquisició dels béns transmesos o dels drets que es constitueixen o cedeixen. Les inversions i millores efectuades han d’estar en termes de la legislació urbanística degudament legalitzades i, juntament amb els tributs i les despeses associades, s’han de justificar documentalment a través de factures emeses per empresaris o professionals, en els termes que es determinin reglamentàriament.

Es consideren tributs i despeses associades els tributs suportats no deduïbles i les despeses que estiguin directament relacionades i tinguin un vincle econòmic indissociable i directe amb la promoció immobiliària o amb l’adquisició dels béns transmesos o dels drets que es constitueixen o cedeixen.

e) El valor d’adquisició es minora en l’import de les amortitzacions que hagin estat fiscalment deduïbles a efectes d’aquest impost durant el període de tinença del bé immoble.

f) Quan l’adquisició s’hagi fet a títol lucratiu, el valor de compra el constitueix el valor real dels béns en el moment de l’adquisició.

g) Als efectes d’aquest impost, quan es tracti de transmissions a títol gratuït o de transmissions a títol onerós sense intervenció de preu, les parts han de fer constar a l’escriptura o al document de liquidació el valor que atribueixen als béns objecte de la transmissió.

El guany o la pèrdua de capital que resulti segons les regles dels apartats anteriors, i que s’hagi generat durant un període de temps superior a cinc anys, es corregeix mitjançant l’aplicació dels coeficients multiplicadors següents, en funció dels anys en què el bé immoble hagi estat propietat de l’obligat tributari:

a) 0,8 entre cinc anys i un dia i sis anys.

b) 0,6 entre sis anys i un dia i set anys.

c) 0,4 entre set anys i un dia i vuit anys.

d) 0,2 entre vuit anys i un dia i nou anys.

e) 0,1 entre nou anys i un dia i deu anys.

El nombre d’anys es determina, i s’ajusta per excés, de data a data en què l’immoble o el dret hagi estat propietat de l’obligat tributari. A aquest efecte, les inversions computen amb la mateixa antiguitat que l’immoble.

Els guanys i les pèrdues de capital derivats de les transmissions a què es refereix aquest article no són objecte d’integració a la base de tributació quan, en el moment de la transmissió, els béns immobles han estat propietat de l’obligat tributari per un període de temps superior a deu anys”.

D’acord amb aquest precepte, la transmissió d’accions d’una societat quan almenys el 50% de l’actiu de l’entitat esmentada està compost per béns immobles situats a Andorra s’assimila a la transmissió de béns immobles. Per tant, les regles previstes en aquest article i els coeficients correctors per determinar el guany o la pèrdua de capital també seran aplicables en aquesta operació. En el cas en qüestió, en què el consultant ha mantingut la propietat de les accions que són objecte de transmissió durant un període superior a deu anys, el guany o la pèrdua resultant de l’operació no s’haurà d’integrar en la base de tributació de l’impost.

Pel que fa a l’obligació d’efectuar el pagament a compte, la mateixa Llei, a l’article 51 bis, preveu el següent:

“Article 51 bis. Pagaments a compte en transmissions immobiliàries

Els obligats tributaris que obtinguin rendes positives derivades de la transmissió de béns immobles situats al territori del Principat d’Andorra han d’efectuar un pagament a compte d’aquest impost i ingressar l’import al ministeri encarregat de les finances en els terminis i les condicions que s’estableixen en aquest article.

També estan subjectes a l’obligació d’efectuar aquest pagament a compte els obligats tributaris que obtinguin rendes derivades dels actes esmentats a les lletres a), b), c) i d) de l’apartat 1 de l’article 27 bis.

L’import del pagament a compte és el resultat d’aplicar el tipus de gravamen de l’impost sobre l’import de la renda obtinguda, determinada d’acord amb les regles previstes en aquesta Llei.

No s’ha d’efectuar el pagament a compte previst a l’apartat 1 d’aquest article quan la renda estigui exempta d’acord amb el que es preveu a l’article 5”.

Tenint en compte aquest article, considerant que el consultant ha mantingut la propietat d’aquestes accions durant un període de temps superior a deu anys i, per consegüent, no ha d’integrar a la seva base de tributació la renda que es derivi d’aquesta operació, en el cas en qüestió no hi ha lloc a efectuar el pagament a compte.

Descobreix aquí la notícia: Tributació en la transcripció de documents

La entrada Transmisión de acciones: Tributación en el IRPF se publicó primero en Mesas Trigo advocats.

Primer despacho en Andorra en obtener un visado para nómadas digitales

sysadm — Mon, 22 Jul 2024 06:23:00 +0000

En un mundo cada vez más globalizado y digitalizado, la posibilidad de trabajar desde cualquier lugar se ha convertido en una opción atractiva para muchos profesionales. El fenómeno de los nómadas digitales —trabajadores que desempeñan sus funciones de manera remota— ha crecido exponencialmente en los últimos años. En este contexto, Andorra se ha posicionado como un destino idóneo para quienes buscan combinar calidad de vida con un entorno empresarial atractivo.

En esta línea, Mesas Trigo ha hecho historia al convertirse en el primer despacho en Andorra en obtener un permiso de residencia para nómadas digitales. Este hito no solo marca un precedente en el país, sino que también abre nuevas oportunidades para profesionales y empresarios de todo el mundo interesados en aprovechar los beneficios fiscales y la estabilidad que ofrece Andorra.

Descubre aquí la notícia: El debut del nómada digital

La entrada Primer despacho en Andorra en obtener un visado para nómadas digitales se publicó primero en Mesas Trigo advocats.